De cap a l'anti-karaoke

Arriba un dijous al vespre i no saps què fotre. A l'endemà curres, però les aromes del divendres a la nit, probablement amb notes de gin i/o de cervesa, et fan salivejar visualitzant tot l'estrès que pixaràs al lavabo cutre d'un bar qualsevol de la ciutat, no pots dormir.
Agafa el mòbil, si no el tens ja a la mà que m'estranyaria, i truca a la comparsa més cachonda, boja i que en ocasions t'ha fet dir coses del tipus "no el/la conec de res" i aneu al Apolo a fer el gamberro.
Si et refies de les fotos que hi tenen penjades a la web o al facebook pensaràs que és una anada d'olla d'aquelles que desitges que acabi en orgía (si, tu tambè ho has pensat alguna vegada) i veure a la gran Rachel Arieff "dándolo todo" no et fa percebre cap altre opció. Doncs el cert és que un cop hi entres... d'acord, no és el mateix, lluny d'assemblar-se als minuts anteriors a que les portis del Corte Inglés s'obrin el primer dia de rebaixes, o en el seu defecte segons abans d'obrir-se les portes d'un concert del Justin Bieber (believeeeeeeeeeeers dels collons, escolteu Led Zeppelin!), el decorat que et trobes és el de 4 o 5 dotzenes de persones, la meitat guiris amb certa graduació etílica, un o dos individus cridant damunt de l'escenari, bona música, ho he de reconèixer, i una barra amb cambrers secos como la mojama. Però passada una estona i amb la mentalitat i l'esperit obert gaudeixes dels shurikens de pa bimbo, del bateig del meu amic Jack (why not?) i, especialment, del Oscarzombie interpretant el Toxicity de System of a Down que et fa cridar fins a perdre el coneixement, saltar oblidant que portes botins amb talons i sentir un plaer que difícilment es pot descriure. I qui diu ell diu molts altres que es tornen bèsties a un metre d'alçada. Així que te'n vas al racó i escrius nerviosa, decidida i marejada Queer de Garbage o Woman de Wolfmother. T'apropes als tècnics de so, I supose, i te'ls mires amb ulls de vedella, i ells, despiadats i amb ulls d'inquisidors, et fan un senyal amb el cap anuncian-te el que no vols saber: la llista s'ha tancat.

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Perque resulta que tanquen a la una. A la una!!!! WTF!!! Vull un A.K. fins a les 06:00 del matí!! És clar que tenint en compte com surten alguns persons a la una millor no allargar-ho gaire més.

Però això no quedarà així. Arribarà un altre dijous, el divendres m'haurè d'aixecar a les cinc del matí per anar a currar, però em tornaré a posar els leggins quesemblendecuirperònohosóncosaqueal'estiuagrairèperòaraal'hivernésunaputada, els botins, em maquillaré i aniré disposada a revolcar-me per aquell escenari fent la versió més meva, sense treure'm a la Shirley Manson del cap, de queer que pugui, si alguna vegada m'aprenc la lletra del tot.

De manera que us espera una crónica del que esdevindrà. I recordeu, s'ha d'alimentar l'ànima de tant en tant.

Una abraçada i a reveure!